Amb Veus Pròpies: Margon, com ressorgir de les cendres i mirar cap al futur amb ambició
La història de Margon va començar a La Llagosta de principis dels anys 90. En els seus inicis, Margon era un taller de caldereria, amb només quatre soldadors. Avui en dia, Margon és una PIME de més de 160 treballadors, amb la seva seu central encara situada a La Llagosta i una planta de producció a l’Arboç (Tarragona). La companyia ha canviat molt des dels seus inicis ja fa gairebé 30 anys, però no ha canviat el seu tret diferencial; va començar sent i encara és una empresa familiar.
L’empresa de l’Eix de la Riera de Caldes centra la seva activitat en la metal·lúrgia de cicle complet. Margon s’encarrega del disseny, l’enginyeria, fabricació i subministrament dels elements que produeix, principalment, per tres sectors; ferroviari, defensa i obra pública.
Parlem amb el seu Director Comercial i un dels membres d’aquesta família, Francisco Carabante:
Expliqui’ns... Com van ser els orígens de Margon?
Margon es va fundar l’any 1994 com una empresa de caldereria amb només 4 treballadors. El negoci va anar creixent, ja que va trobar una empresa d’enginyeria bastant gran, que treballava molt amb el sector ferroviari. Aquesta enginyeria no tenia fabricació, únicament feien els plànols i els venia als seus clients. Però els clients demanaven que també els subministressin els materials i aquí va ser quan vam entrar nosaltres a la partida. L’enginyeria feia els plànols, nosaltres el material i, després, l'enginyeria el venia als clients finals com, per exemple, Talgo. El negoci va anar agafant volum i vam arribar als 7 milions de facturació l’any 2010, el màxim fins a la data.
Al 2010, els destins de les dues empreses van canviar...
Durant tots aquests anys, com qui venia el producte final era l’enginyeria, els clients no ens coneixien. L’any 2010, aquesta va acabar cessant la seva activitat. Aquí també es va produir un punt d’inflexió per la nostra organització, ja que l’empresa per la qual fabricàvem va tancar.
Què vau fer des de Margon? Per què va ser un punt d’inflexió?
Des de Margon ens vam preguntar què ens feia falta per arribar al client final, i era un departament de disseny i enginyeria. Vam contractar a perfils potents del nostre antic client, com enginyers, gent dels departaments de qualitat i un cap de compres i vam endegar aquests departaments.
Què passava? El nostre principal client, en tancar, ens va deixar un deute important, que es va ajuntar amb els nous salaris d’aquests nous perfils importants. Els següents anys no van ser gens fàcils...
Quina va ser la situació de l’empresa? Com la vau superar?
L’any 2010 ja vam començar a tenir el departament d’enginyeria i disseny funcionant, però va començar la fase de buscar clients, d’explicar que érem els fabricants de l’enginyeria que va tancar. Vam haver de guanyar-nos la confiança dels nous clients, però fins al 2013 van ser anys complicats. Amb tota l’estructura ja muntada, vam traslladar la producció a l’Arboç (Tarragona), continuàvem tenint pèrdues i vam sortejar la situació com vam poder, fins al punt que el CEO va aposar tot per l’empresa, fins i tot el seu patrimoni personal. Afortunadament, aquesta decisió va sortir bé i va ser a partir de 2015 quan tot es va començar a regular.
Del 2016 fins avui l’empresa ha seguit una línia ascendent, cada any hem crescut, sobretot, en estructura. Tenim la previsió de tancar aquest any havent facturat 18 milions d’euros. I aquesta és la nostra història, ens sentim molt orgullosos. Som una empresa familiar, dels 160 treballadors, 20 som família.
D’altra banda, la seva empresa ha participat en programes d’assessorament tecnològic que hem ofert des de l’AMERC, com valoren aquesta experiència? En què han ajudat a Margon?
La veritat és que ens va a anar molt bé. De fet, encara continuem treballant amb el consultor amb el qual vam fer el programa Task Force, Ricard Rocosa del Centre Metal·lúrgic. La valoració que fem és molt positiva, però perquè ha estat molt pràctic. Ha anat al gra.
Nosaltres vam començar el programa pensant en millorar temes de digitalització, però quan el consultor es va estudiar l’empresa, va detectar un altre tema que era més urgent millorar i vam anar per aquest camí. Al final com empresa tens un ordre de prioritats. La digitalització és important, però era més important primer centrar-nos en l’estratègia de la companyia, ja que tenim un gran potencial. El consultor ens va canviar el nostre ordre de prioritats i estem molt agraïts.
En què s’ha incidit a l’empresa amb l’assessorament del Task Force?
En l’estratègia de l’empresa i en l’estratègia de robotització. Hem començat a invertir en aquesta part, arran del Task Force. Estem invertint en maquinària per augmentar la capacitat, sobretot en la part de soldadura. Aquesta és la part on estem centrant més la robotització i on ens vau ajudar, diagnosticant la situació i definint la tecnologia idònia.
Cada cop tenim més problemes per trobar soldadors. Nosaltres tenim la nostra pròpia escola de soldadors a l’Arboç, però amb això no és suficient. Vam trobar un programador que ens va fer molt bé el software i ara tenim un robot que ens ajuda en aquest aspecte. De fet, ens ha anat tan bé, que a finals d’any incorporarem el segon robot.
En quins altres aspectes us esteu centrant?
Per nosaltres és important la sostenibilitat i la transició energètica de la companyia. Aquests anys estan sent bons a nivell de beneficis per l’empresa, i els estem invertint també en nosaltres. Estem molt conscienciats amb aquest tema, per això hem fet una instal·lació de plaques fotovoltaiques al sostre de la planta de l’Arboç que produeix fins a 300Kw. Som capaços d’autoabastir-nos a la planta de Tarragona i els excedents els derivem a la planta de La Llagosta amb bateries virtuals. També tenim contenidors especials per tots els residus i conscienciem molt als nostres treballadors respecte a la sostenibilitat.
Actualment, què és el que més troba a faltar en el territori que beneficiaria a la seva empresa?
Sincerament, el que més trobem a faltar i que més ens està costant en el procés de creixement de la companyia és el tema de la mà d’obra especialitzada. És el que més maldecaps i preocupacions ens genera. Creixement i facturació sabem que tindrem, però ens preocupa si ho podrem consolidar, per la falta de mà d’obra. Ens agradaria que hi hagués un nexe entre les empreses i les universitats. És a dir, nosaltres estaríem encantats de contractar a gent que s’acabi de graduar i que la universitat ens recomani. Aquesta comunicació amb les universitats és el que trobem a faltar.
Quin és el principal repte que encara la seva empresa actualment?
Ara mateix, crec que la facturació i la diversificació del negoci. Poder arribar a ser una PIME catalana que facturi 50 milions, però sabem que és molt difícil. A Catalunya hi ha moltíssimes PIMES, però de facturació superior a 50 milions no hi ha tantes.
Sobretot, el que ens enorgulleix és saber que tenim 160 famílies que depenen de nosaltres. Això, per un costat, ens dona molta alegria, però també és una pressió brutal, tenim molta responsabilitat, no ens la podem jugar. Com empresari sempre has d’assumir riscos, però al final hi ha 160 famílies, hem de ser cautelosos amb el que fem i els hem de cuidar. Per això, volem que Margon tingui un creixement sostenible, i això és el que estem aconseguint.
